RSS

Fi dels ermitans de Santa Llúcia

13 des.

El novembre de l’any passat, se li concedia al Col·lectiu Saginosa l’ús de l’ermita de Santa Llúcia per a recuperar la figura de l’ermità. Després d’uns suposats informes d’habitabilitat de la casa adossada a l’ermita i amb una concessió per un any prorrogable si es complien les condicions pactades, dos persones del Col·lectiu (que van ser Lucía i Guillem) podrien viure allà a canvi que s’encarregaren de mantindre l’entorn net, atendre les visites a l’ermita, etc. d’este paratge que és Bé d’Interés Cultural. Això es va recollir com a notícia en mitjans com l’Información: http://www.diarioinformacion.com/alcoy/2012/12/16/ermitanos-siglo-xxi/1325641.html

ermitanos-siglo-1

Després de quatre mesos d’inversió de moltíssim de temps i diners personals (arreglant el terra, rascant, netejant i pintant una casa que suposadament estava habitable) i l’ajuda de familiars i amics, Lucía i Guillem van entrar a viure allà.Des del març ençà, s’ha embossar el pou cec i hi ha hagut fins quatre rebentades de la canonada d’aigua potable, amb els consegüents períodes de reparació de fins a tres setmanes, cosa que ha fet que a data de novembre d’enguany només hagen pogut viure 2 mesos allà.

Mentrestant els dos nous santalluciers han anat complint amb les seues obligacions de cura de l’ermita i de l’entorn i han fet diversos informes que han enviat a l’Ajuntament, sense rebre cap resposta. Després de l’última rebentada de la canonada, a finals d’agost, l’Ajuntament no ha fet res i per a sorpresa de tot el Col·lectiu van rebre una carta de l’Ajuntament donant per finalitzat el conveni.
Lucía i Guillem van elaborar un escrit en què exposaven tota la faena feta i la necessitat de la figura dels ermitans, tot remarcant els aspectes positius per a un Bé d’Interés Cultural del poble com és l’ermita de Santa Llúcia, i l’única resposta de l’Ajuntament ha sigut dir-los que han de pagar la llum i l’aigua i demanar-los les claus, que han hagut d’entregar.El Col·lectiu Saginosa volem manifestar la nostra indignació per aquesta actitud dels Governants del nostre poble, que en cap moment han respost cap dels escrits presentats, que ni s’han dignat a convocar els nostres companys a una reunió en què se’ls explicara l’estat de les coses, que al nostre parer simplement ens han utilitzat per deixar aquella casa en bones condicions. Volem que el poble d’Ibi sàpiga el que ha passat i per això adjuntem esta carta que han escrit Lucía i Guillem. En estes dates de les festes d’hivern Santa Llúcia hauria de ser notícia per coses positives, però no pot ser així. Nosaltres seguirem reivindicant el que creiem que és just i que posa en valor el nostre ric patrimoni.

Estimat poble d’Ibi:

Esta carta l’escrivim amb tristor i indignació Lucía i Guillem, ermitans de Santa Llúcia des de fa quasi un any i segons pareix que desitja l’Ajuntament d’Ibi, serem els últims.
Vam accedir a l’empeny de tindre cura de l’ermita a través del Col·lectiu Saginosa i de l’associació Mou-t. Recuperar la figura de l’ermità, que és present al poble d’Ibi des d’almenys el segle XVI, ens va paréixer una gran idea per desenvolupar la nostra tasca de defensa del patrimoni iberut. Al principi potser podria
semblar una idea destrellatada, perquè eren ja huit anys que l’ermita era tancada i més de quinze anys que ningú no l’habitava, però vam acabar motivant-nos i vam decidir sol·licitar-la com a seu social del Col·lectiu. L’Ajuntament va tardar mesos a respondre’ns i quan finalment ho va fer, després de repetides insistències, ens van comunicar que ens la cedien però no com a seu social del col·lectiu sinó perquè recuperàrem la figura de l’ermità que s’encarrega de tindre cura de l’ermita, de la casa de l’ermità i de l’entorn. Va ser quan nosaltres dos vam prendre la determinació de mudar-nos a viure allí i desenvolupar una tasca que creiem que és d’una gran
importància.

Ha sigut una empresa molt bonica, perquè realment és un paratge preciós, que cal cuidar i conservar, i  sobretot perquè hem rebut molt de suport per part de la població d’Ibi, però també ha sigut un treball molt dur. La casa de l’ermita estava en procés d’abandonament, amb totes les parets bufades, amb teules soltes i trencades al sostre, amb humitats pel terra. Els dos ermitans, amb l’ajuda inestimable d’amics i
familiars, hem dedicat hores i hores de treball i diners de les nostres butxaques per a fer de la casa un lloc habitable. I certament ho hem aconseguit, no només és habitable sinó que és entranyable.

Els problemes, però, no van tardar a vindre, són problemes de la canalització hidràulica, que suposadament, segons l’informe que va fer l’Ajuntament d’Ibi sobre l’habitabilitat de la vivenda, no haurien d’haver sorgit. Però tot i això nosaltres vam resistir estoicament, mesos i mesos sense aigua, amb les canonades embossades i les aigües fecals que supuraven pel terra, arreplegant aigua de les fonts i escurant en safes. Han sigut mesos difícils, durant els quals no hem tingut cap tipus de suport per part de l’equip de govern, ni tan sols una simple visita. Hem de dir que no ha sigut el mateix amb els funcionaris de l’Ajuntament que han escoltat pacientment les nostres queixes i ens han ajudat en tot el que han pogut, però tenien les mans nugades, ja que
qui mana és qui mana i, com ja sabíem, al poder i especialment al poder de l’Ajuntament d’Ibi, li preocupen altres coses que no són precisament les gents i el patrimoni del poble.

Hem resistit perquè crèiem, i continuem creient, en l’objectiu que ens vam proposar, recuperar una figura tan emblemàtica per al poble que s’encarregue de recuperar un paratge tan especial com oblidat. Les escales d’accés a l’ermita no és que estiguen mal cuidades, és que són perilloses, tot l’entorn de l’ermita està ple de brossa i de vidres trencats, les llums que tants diners ens costen perquè l’ermita es veja des de lluny no brillen des de més a prop i la pujada s’ha de fer a fosques. Al final, un paratge que podria tindre moltíssimes possibilitats turístiques i culturals per a la nostra població està brut, mal cuidat i abandonat. Tot això i més li ho vam presentar en un informe a l’Ajuntament en el mes de maig; encara no hem obtingut resposta.

L’única comunicació que han tingut amb nosaltres és perquè paguem la llum i l’aigua, ho farem ben cert, tot i que almenys agrairíem algunes paraules de gratitud pel treball i pels diners que hem dedicat. La darrera comunicació és que ens deneguen la prorroga del nostre contracte d’habitatge, perquè segons ells diuen “la distribució d’aigua potable a la vivenda no és possible”.

Doncs bé, el que volem dir és que sí que és possible i molt més senzilla i econòmica de tot el que nosaltres hem invertit a l’ermita, és tan senzill com posar una goma exterior que vaja des de la bomba que hi ha al col·legi fins a la casa. El problema és que este Ajuntament no vetla pels interessos del poble sinó pels
interessos propis dels polítiques que l’ocupen. Nosaltres, com fem amb el Molí de Paper, amb el Barranc dels Molins, amb la Fàbrica Payà, diem que no, que ja hi ha prou i que alguna cosa haurà de canviar si realment volem un Ibi per al poble, habitable i ric en patrimoni i en cultura.

Lucia, Guillem, i tot el Col·lectiu Saginosa.
Advertisements
 
Deixa un comentari

Posted by a 13 Desembre 2013 in Actes

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: