Ja estem ací, al Molí de paper.
Quantes voltes haurem pujat ací, passejant, o reposant en el llavaor, veient l’aigua com passa? Tot el món a Ibi ha pujat per estes costeres, la gent d’abans venia a llavar i ara venim a recordar. Tots els que estem ací ens estimem el nostre poble i ja hem estat ací dalt més voltes sentint passar l’aigua, sentint el nostre temps com passa i veient el temps que ja ha passat i, com l’aigua l’ha deixat la seua marca.
Però com estem ara mateix, diumenge 13 del mig de la tardor, no havíem estat mai, ací al Molí! Perquè ara estem ací pa celebrar que encara el Molí està en peu, que encara passa l’aigua pels seus costats, que encara té molta energia que podem usar. Celebrem que el molí està en peu i que nosaltres també ho estem, que som conscients que tenim un tresor a casa i que l’hem de defensar. I de la mateixa manera que l’aigua deixa una marca, suaument però incansable, en la roca del barranc, nosaltres deixarem un marca en la història d’este poble, que naix, com qui no vol la cosa, a la boca del Barranc dels Molins.
Eixe tresor que tenim els iberuts i les iberudes, els de sempre i els d’ara, no és una altra cosa que l’aigua. L’aigua que va fer el barranc molts anys abans que vinguérem ací, molts anys abans que hi haguera persones passejant pel món. Però els humans estem fets d’aigua i quan hem arribat al món sempre hem anat darrere l’aigua. Els ibers ocuparen el barranc perquè allí estava l’aigua, els moros quan vingueren, canalitzaren el riu i l’orientaren cap a les hortes, així van fer que cresqueren les flors de jàsmil i de timó en els jardins del poble. Tots: cristians, moros i pagans, tots necessitem l’aigua perquè tots són humans. Quan la indústria començà a regir les persones, ací al poble l’aigua també ens ha donat sustent; a banda de l’agricultura ens ha permés fer gel i vendre’l en la costa i més enllà de la mar, hem construït assuts i molins per fer servir la força de l’aigua, l’hem usada per netejar les nostres robes suades de tant de treballar i caminar.
I per això és un goig, és una festa estar tots junts ací, al Molí, és una alegria i la celebrarem menjant saginosa amb xocolata o amb mistela, parlarem mentre esmorzem de tot allò que podríem fer, amb amor, ací al Molí i allà al Barranc. Ho deixarem tot després, com diuen els scouts, més net de com ho hem trobat i farem una batuda perquè així és com demostrem que els canvis socials els fa la gent, quan posa voluntat i estima.
I després seguirem el curs del riu, barranc amunt, trobant-nos amb eixes marques que ha deixat el temps. Amb la guia d’un arqueòleg i d’un expert caminant d’este barranc podrem vore les possibilitats que el riu ens té preparades, observant el que tenim ara i defensant el que hem de deixar per al demà dels nostres fills i filles. Allà dalt, a la Trompa l’Elefant, dinarem i jugarem com a xiquets i amb els xiquets. I abans que caiga el dia baixarem de nou al poble amb moltes més idees i més fortes per veure que podem fer tots junts, de la nostra convivència històrica en el poble d’Ibi.
Moltes gràcies a tot el món per estar ací i esperem passar-ho la mar de bé en este dia de convivència i de lluita. Salut i sagí.
